El portaveu del BLOC considera que farà una societat més plural, ja que els veïnspodran elegir el tipus de celebració que volen
El BLOC-Coalició Compromís de Burjassot ha registrat una moció per a debatre al proper plenari ordinari de l'Ajuntament, que se celebrarà el proper dimarts 31 de gener, per a regular les cerimònies civils mitjançant una ordenança que incloga el desenvolupament de les cerimònies de matrimoni, d'acollida de xiquetes i xiquets i la possibilitat d'habilitar espais públics per tal de donar l'opció a les veïnes i veïns de Burjassot, que així ho sol·liciten, de celebrar funerals laics.
Segons afirma Emili Altur, portaveu del Grup Municipal del BLOC-Compromís a l'Ajuntament de Burjassot, “l’estat espanyol és aconfessional. Això vol dir que respecta i permet totes les opcions religioses, inclòs l'ateisme i el laïcisme, però no es decanta per cap. En Burjassot no disposem d’una regulació per a la celebració de cerimònies civils que regule tots els aspectes, com els matrimonis, la cerimònia d’acolliment de xiquets i els soterrars laics”.
Pel que fa a l'acolliment civil, o acte de benvinguda democràtica a la comunitat, afegeix Altur, “no és incompatible o excloent respecte al baptisme cristià o qualsevol altre. Són actes laics on es llig la Declaració dels Drets de l'Infant i de la Constitució, que té com a objectiu escenificar la condició de ciutadà dels xiquets i les xiquetes amb el compromís dels pares i mares que serà educat o educada en els valors democràtics i en el respecte als altres. D’aquest acte pot quedar constància amb la inscripció del xiquet o la xiqueta en un Registre Municipal d'Acolliments Civils”.
El Portaveu del BLOC-Compromís a l'Ajuntament de Burjassot ha assenyalat també que, “pel que fa a les cerimònies fúnebres, les exèquies religioses encara superen les cerimònies laiques o civils”.
Segons ha afegit, en ciutats més grans de l’Estat espanyol entorn al 20% dels funerals són laics, en altres països europeus estos actes són més comuns, ja que aproximadament un 40% dels soterrars son aconfessionals. Encara que aquest tipus de celebracions comencen ara a estar més en auge conten amb un llarg recorregut històric.
“Sempre han existit cerimònies ancestrals tant de matrimoni com de defunció. Són actes de canvis de situació, que han fet els essers humans des de fa segles. S’ha de donar la possibilitat d’exercir el dret de les persones que no pertanyen a cap religió a celebrar una cerimònia civil de comiat. També es una manera de donar l’últim adéu al seu ser volgut i, al mateix temps, rebre el condol dels seus coneguts”, diu Altur. Per últim, Emili Altur ha puntualitzat que a l'estat espanyol ja s'ofereixen aquestes cerimònies civils oficialment en ajuntaments de diferents comunitats autònomes.
Encuesta
